El superhome de Friedrich Nietzsche opera la transvaloració dels valors mitjançant la voluntat de poder, que és més que la simple voluntat de viure de Schopenhauer. Mentre que aquest últim concebia la realitat com un impuls cec i irracional cap a l’existència, Nietzsche entén la voluntat de poder com una força afirmativa, creativa i expansiva que impulsa la vida cap a la superació de si mateixa. Aquesta voluntat no es limita a la supervivència, sinó que busca el domini, la força i la potència vital, no en un sentit de dominació sobre els altres, sinó com a expressió de plenitud i autoconstrucció.
En aquest sentit, la transvaloració es produeix quan el superhome substitueix els valors decadents de la moral tradicional—els valors cristians de submissió, compassió i renúncia—per una nova escala de valors basada en l’afirmació de la vida, el coratge i la creativitat.
El poder dels creadors és essencial en aquest procés: aquests individus no necessiten imposar els seus valors per força, sinó que, per la seva pròpia grandesa, els encarnen i els fan evidents. La seva superioritat no prové de la coacció, sinó de la seva capacitat per crear nous ideals i establir noves maneres de viure i pensar.
Finalment, la voluntat de poder esdevé la nova llei del superhome, un nou imperatiu moral que substitueix els antics dogmes. Aquest és l’imperatiu nietzschià, no com una ordre externa, sinó com una crida interna a la creació i a la superació de tot allò que és feble, decadent i negador de la vida. En definitiva, la transvaloració és el procés pel qual el superhome inverteix els valors tradicionals i en funda de nous, no per cap necessitat externa, sinó com a expressió de la seva pròpia força vital.
Per saber-ne més:
- Assignatures de filosofia
- De diverses èpoques i d’indrets diversos
- Filosofia en català
- Temes destacats de filosofia
- Tota la llista de filòsofs i filòsofes