Thomas More (Londres, 1478-1535) va ser un pensador, teòleg, polític, humanista, estatista i escriptor anglès, que a més va ser poeta, traductor, canceller d’Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat i també bon amic dels humanistes neerlandesos Erasme de Rotterdam i Peter Giles. Des del 1504 va ser parlamentari. I el 1520 va comprar al districte de Chelsea, a Londres (que llavors era una zona fora de la ciutat, i prop del Tàmesi), un terreny en el qual va fer construir una casa amb una granja i on va dissenyar un jardí. 

El monarca Enric VIII, captivat pel valor intel·lectual del nostre home, el va promoure a ambaixador dels Països Baixos (1515), membre del Consell Privat (1517), portaveu de la Cambra dels Comuns (1523) i, a partir de 1529, canceller (va ser el primer laic a ocupar aquest càrrec polític a Anglaterra). Va  col·laborar amb el seu rei per mantenir la unitat de l’Església d’Anglaterra, tot rebutjant les doctrines de Luter, i va cercar mantenir la pau exterior durant el temps que li va ser possible.

Així i tot, la seva relació amb Enric VIII es va trencar per raons de consciència, ja que More era un catòlic fervent (fins i tot havia contemplat fer-se monjo). En oposició a les decisions d’Enric VIII d’anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó, trencar relacions amb el Papat, apropiar-se dels béns dels monestirs i exigir al clergat anglès una submissió total a la seva autoritat (1532), More va renunciar i va declarar la seva oposició. Va ser empresonat a la Torre de Londres el 1534 i decapitat l’any següent. L’Església catòlica el va canonitzar el 1935, tot i que també és venerat per l’anglicanisme.

La seva obra culminant és Utopia (1516), considerada com a literatura de pensament polític. En aquesta, More recorre a un recurs prèviament utilitzat per Plató en la seva Politeia (República). Mitjançant la crítica als àmbits polític, social i religiós, l’autor presenta una fórmula per concebre l’antítesi, la comunitat d’Utopia, com una comunitat perfecta. Aquest model perfecte és un estat de dret on hi ha obediència i que es distingeix per tenir una moral social, una fe religiosa i gran tolerància.

Malgrat que les reflexions teòriques de More anticipen les aspiracions del pensament socialista que vindrà, ell mateix adopta una postura prudent i moderada quant a la viabilitat pràctica d’aquestes idees socialistes. De fet, el pensador utòpic socialista Robert Owen va prendre inspiració dels plantejaments de More. El profund coneixement de les lleis i la preocupació del nostre humanista per les desigualtats i les injustícies el van portar a una reflexió crítica sobre la injustícia en el món. Una prova d’això és l’argumentació que l’explorador portuguès Rafael Hytlodeu, personatge principal, ofereix en contra de castigar els robatoris amb la pena capital, a la primera part del nostre llibre.

Fragments d’Utopia

Per saber-ne més:

Autors i temes relacionats: