Quan parlem de «filosofia hel·lenística» ens referim a les escoles de filosofia que van tenir un ressorgiment durant el període de l’hel·lenisme. El terme «hel·lenisme» prové de hellenizein (‘parlar com un grec’) i designa el període de la civilització grega que s’inicia amb Alexandre el Gran (336 aC) i conclou amb la dominació romana del món hel·lenístic (31 aC), quan Roma derrota Egipte a la batalla d’Àccium  i el control romà es consolida sobre les terres hel·lenístiques.

Característiques de l’època hel·lenística principals

  • Transició històrica: Enllaça el declivi de la Grècia clàssica amb l’ascens del poder romà.
  • Sincretisme cultural: Fusió d’elements grecs amb influències d’Egipte i Àsia Menor (religió, art, filosofia).
  • Expansió del grec koiné: Una versió estandarditzada de la llengua que va facilitar la transmissió cultural.

Ciències i filosofia

  • Desenvolupament de la medicina (Hipòcrates), la geografia, les matemàtiques (Euclides) i l’astronomia.
  • Aparició d’escoles filosòfiques orientades a la felicitat humana, com l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme.

Art i arquitectura

  • Creació de grans escultòriques: Venus de Milo, Victòria de Samotràcia i Púgil en repòs.
  • I també arquitectòniques:  Far d’Alexandria i Colós de Rodes.

Atenes, Alexandria i Pèrgam, esdevenen centres artístics i científics.

Repensar la situació de l’ésser humà al món

Després del domini macedoni d’Alexandre Gran, les polis ja no recuperaran la seva autonomia política. A partir de l’any 31 aC, Grècia serà una província de l’Imperi Romà. Mai més no passarà que els grecs de les ciutats se sentin amos del seu destí, sinó que l’experiència de l’individu serà més aviat la de sentir-se sotmès a forces que, en bona part, es troben fora del seu control. 

La crisi del model de la polis comporta també una crisi dels valors ideològics i morals associats. La ciutat, incapaç impotent d’assumir el seu propi destí i les seves dificultats, decau en favor d’un món més centrat en l’individu com a persona i menys en l’individu com a ciutadà. En altres paraules, la situació de l’ésser humà ha canviat i, en conseqüència, cal repensar-la novament. Aquesta és la tasca de la filosofia de l’època hel·lenística: dotar de sentit a l’ésser humà. Per això es desenvoluparan dues tendències contraposades: 

  • L’individualisme (que no individualitat), que tindrà en compte la felicitat personal i abandonarà l’esfera de la comunitat política.
  • I la filantropia, com a un humanisme, com a la preocupació per la resta i no només les persones amb qui mantens relacions socials estretes. En aquest sentit, hi ha la consideració del món sencer (oikuméne) com a pàtria comuna de tothom (cosmopolitisme).

Després de la crisi definitiva de la polis com a institució política, l’individu viu una situació en la qual no pot dominar les circumstàncies que l’envolten. La inquietud de l’individu davant l’enormitat d’un poder que no domina serà en aquest moment la seva principal font d’infelicitat. És per això que la filosofia hel·lenística (segles IV aC-II dC), especialment les escoles de l’estoïcisme i de l’epicureisme, serà una resposta a aquesta nova situació. Establiran com una mena de teràpia de l’ànima perquè cada individu alleugereix el pes i la tensió de la vida angoixant que du, especialment en temps difícils. És en aquest sentit que l’historiador de la filosofia Pierre Hadot parlava que aquestes escoles de filosofia practiquen la filosofia com a forma de vida. Tot i que els estoics i epicuris siguin les dues escoles més destacades d’aquesta concepció de la filosofia no pas com a mera teoria, sinó com a principi regulador de les accions, també cal destacar el rol del cinisme, que establirà que un retorn als desitjos naturalesa i a les normes de la natura (physis) i no pas continuar amb les convencions humanes (nómos) és la solució que cal. I, finalment, l’analogia mèdica de l’escepticisme que vol guarir-se de l’arrogància i l’atreviment dogmàtic.

Materials sobre les filosofies hel·lenístiques

Llistat de filosofies de l’època hel·lenística

Per saber-ne més: