A l’antiga Grècia, i sobretot en l’època hel·lenística, si un filòsof pertanyia a una escola filosòfica, el seu saber no només consistia a pensar el món d’una determinada manera (concepció metafísica) sinó també en actuar i fer en consonància amb aquella determinada manera d’analitzar i configurar el món (concepció ètica). La filosofia no era només un compendi de textos, sinó un manual de vida. La filosofia versava sobre la vida mateixa.
Els exercicis espirituals
Aquests exercicis […] corresponen a un canvi de visió del món i a una metamorfosi de la personalitat. La paraula «espiritual» permet comprendre amb la més gran facilitat que uns exercicis com aquests són producte no només del pensament, sinó d’una totalitat psíquica de l’individu.
Pierre Hadot, Exercicis espirituals i filosofia antiga
Quan diem que en aquesta època les escoles dels estoics, epicuris, cínics i escèptics practicaven exercicis espirituals no ens referim a la pràctica d’exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola, sinó a exercicis que cultiven les facultats mentals superiors. Tampoc són només exercicis interiors, atès que molts d’ells tot i que desperten la reflexió interior connecten amb successos que passen al món que ens envolta.