L’etern retorn en Friedrich Nietzsche és una idea central que es vincula al superhome i a la voluntat de poder. Es tracta d’un repte filosòfic que només el superhome pot assumir plenament. Aquesta idea apareix a La gaia ciència (Aforisme 341) com una «aspra medicina» i es desenvolupa especialment a Així parlà Zaratustra.
L’etern retorn no s’ha d’interpretar literalment com una teoria física sobre la repetició infinita dels esdeveniments, sinó com una prova existencial: viuries la teva vida de la mateixa manera si sabessis que es repetiria eternament? Aquesta noció obliga a adoptar una actitud afirmativa cap a l’existència, dient sí a la vida completament, sense ressentiment ni nostàlgia.
Només el superhome pot afrontar aquest repte, ja que és capaç de viure la seva vida amb tal plenitud i creativitat que voldria repetir-la eternament. D’aquesta manera, l’etern retorn serveix com a criteri per distingir l’home comú, que viu amb por i negació, del superhome, que encarna la voluntat de poder i l’afirmació incondicional de l’existència.
Per saber-ne més:
- Assignatures de filosofia
- De diverses èpoques i d’indrets diversos
- Filosofia en català
- Temes destacats de filosofia
- Tota la llista de filòsofs i filòsofes