Escric unes línies per convidar-vos a la presentació d’un llibre molt especial, un llibre que recomano tant a les persones que us voleu introduir en qüestions filosòfiques com a les que sou lectores assídues. Un opuscle deliciós tant per als neòfits al platonisme, com pels platònics consolidats.

🗣️ Presentació del llibre.
📖 Defensa de Sòcrates de Plató.
🗓️ Divendres, 7 de febrer, a les 19 h.
📍 Llibreria 22, de Girona.

Feia vora 100 anys que no teníem una traducció en català d’aquesta delícia de text de Plató. L’obra narra l’aferrissada defensa que fa Sòcrates, l’home més just d’Atenes segons Plató, quan els seus enemics volen que se’l condemni per corrompre els joves i per no creure els déus de la ciutat. La Defensa (també anomenada Apologia pel seu títol en grec original) és un text fonamental que no només ens ensenya a viure amb convicció, sinó que també representa un clar exemple d’un exercici filosòfic d’argumentació de primer ordre. Sòcrates mateix ens diu a l’inici que ell exposarà tota la veritat en els seus discursos. I tu, t’atreveixes a captar la veritat de les paraules de Sòcrates?

La nova i excel·lent traducció de la Defensa de Sòcrates de Plató que l’hel·lenista i traductor Eloi Creus ha fet. Una traducció que apropa la figura de Sòcrates i el seu exercici filosòfic d’argumentació al lector català actual. En la nostra llengua, feia un segle que no teníem cap nova traducció. Aquest llibret és molt convenient també si voleu treballar el text amb alumnes de batxillerat, perquè permet apropar l’obra en un català ric, rigorós i socràticament filosòfic, però sense la pompositat i l’artificiositat d’algunes traduccions que els textos de Plató han patit.

L’obra en qüestió té l’interès de desplegar temes filosòfics molt rellevants de tant de l’obra platònica com de la història de , d’entre els que destaquem:

La ironia socràtica com a estratègia central

La Defensa és fonamentalment irònica. Socràtes no es limita a defensar-se, sinó que utilitza una ironia subtil per criticar els seus acusadors i posar en dubte els valors de la ciutat. Aquesta ironia fa que el diàleg sigui una clau per entendre la totalitat del corpus platònic.

  • Exemples: Quan Sòcrates diu que no és un bon orador (17b–c), però després ofereix un discurs perfectament estructurat i persuasiu, això és una ironia evident. També quan afirma que és “el més savi” perquè sap que no sap res (21b–c), ironitza sobre la naturalesa de la saviesa.

Sòcrates com a model de vida filosòfica

L’obra presenta Sòcrates no només com un personatge històric, sinó com un guia atemporal per a una vida basada en la reflexió i la recerca de la veritat. La seva defensa mostra un contrast entre el pensament filosòfic i les convencions polítiques i religioses d’Atenes.

  • Exemple: En lloc de demanar clemència o intentar salvar-se, Sòcrates demana ser recompensat per la seva tasca educativa, proposa que se li doni manutenció gratuïta al Pritaneu (36d). Aquesta afirmació mostra el seu compromís amb la filosofia com el màxim bé per a la ciutat.

El relat de l’oracle de Delfos

La història de l’oracle és central per entendre l’Apologia. Sòcrates la presenta com un impuls diví a la seva tasca filosòfica, però també la utilitza per demostrar la ignorància dels qui es creuen savis. Així, converteix la seva pròpia ignorància en una forma de saviesa.

  • Exemple: L’oracle diu que ningú és més savi que Sòcrates (20c–21a). En comptes d’acceptar-ho cegament, Sòcrates comença a interrogar polítics, poetes i artesans per veure si algú realment és savi. Això revela tant la seva humilitat com la seva missió filosòfica: demostrar que la saviesa humana és limitada.

La relació entre retòrica i veritat

L’obra examina la tensió entre la retòrica persuasiva i el compromís amb la veritat. Sòcrates rebutja les tècniques habituals de la defensa judicial, afirma que el seu objectiu no és convèncer el jurat amb artificis, sinó dir la veritat tal com ell la veu.

  • Exemple: A diferència dels seus acusadors, que utilitzen discursos florits, Sòcrates insisteix que parlarà de manera senzilla i honesta (17c–18a). Tot i això, ell mateix utilitza tècniques retòriques com l’ús de preguntes retòriques i analogies, demostrant que no rebutja la persuasió, sinó la manipulació.

La provocació de Sòcrates i el seu objectiu ocult

Sòcrates, en comptes d’intentar evitar la condemna, deliberadament busca la seva pròpia execució per deixar un llegat que protegís la filosofia. La seva actitud desafiant al tribunal assegura que serà recordat com un màrtir de la veritat.

  • Exemple: Quan se li demana que proposi una pena alternativa a la pena de mort, en comptes de suggerir una condemna suau, es burla de la situació i proposa un premi (36d). Això indigna el jurat i contribueix a la seva condemna, cosa que alguns interpreten com un acte deliberat per convertir-se en màrtir de la filosofia.

La Defensa com text clau del corpus platònic

Aquest diàleg és fonamental per entendre la filosofia platònica en conjunt, ja que molts temes i paradoxes dels altres diàlegs es poden interpretar a partir de les afirmacions de Sòcrates en aquest discurs.

  • Exemple: L’afirmació de Sòcrates que una vida sense examen no val la pena ser viscuda (38a) ressona en diàlegs posteriors com el Critó, el Fedó i La República, on es desenvolupa la idea de la filosofia com a recerca de la veritat i el bé.