Henry David Thoreau (Concord, Massachusetts, 1817-1862) va estudiar a Harvard i va rebre l’ajut i la influència del filòsof Ralph Waldo Emerson, que fins i tot el va contractar com a secretari personal. En els seus escrits, Thoreau va defensar l’individu davant dels governs (que considerava injustos) i la vida senzilla, pròxima a la naturalesa, davant dels estralls del món modern i urbà. Profundament original i avançat, ha tingut una vasta influència en moviments moderns, com l’ecologisme i el pacifisme, i en personalitats tan rellevants com Tolstoi, Gandhi o Martin Luther King, que van llegir el seu clàssic La desobediència civil (1849). Un petit, però preuat text seu és Caminar (1851) —també referit com a Salvatge— que són unes lliçons que Thoreau va dictar al Concord Lyceum. Allà hi exposa la seva filosofia del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. Quan tenia vint-i-vuit anys, Thoreau va construir una cabana al costat del llac Walden, a Massachussets. La seva intenció era demostrar la viabilitat d’una vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. D’aquella experiència de dos anys en va néixer una de les obres germinals del conservacionisme i un dels seus llibres més destacats Walden, o la vida als boscos (1854): un relat de la seva estada al cor d’un bosc, del pas de les estacions, de la transformació de la natura, de l’evolució del pensament. Allí va confirmar el seu amor per la natura i la imperiosa necessitat de conservar-la. Thoreau va a quaranta-cinc anys.

Fragments de Caminar (1851)

Desobediència civil


Per saber-ne més: