Shitao (1642-1707) pseudònim de Zhu Ruoji (en xinès el cognom precedeix el nom propi). Va ser un pintor i cal·lígraf que va viure les primeres dècades de la seva vida com a monjo, transitant entre diferents monestirs budistes creuant els boscos, els rius i les serralades que més tard reflectiria a les seves pintures.
Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents de la regió del Yangzi, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. La seva obra pictòrica s’allunya de l’academicisme decoratiu dels seus predecessors i connecta amb l’alè creatiu i vital dels primers clàssics del paisatgisme xinès.
Al llarg dels darrers anys de la seva vida va compondre els Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga. Shitao converteix el que es podria haver quedat en un humil tractat sobre l’art de pintar en una porta lluminosa i privilegiada d’accés a la plasmació artística del pensament i l’espiritualitat xinesa en el seu període de maduresa. En els seus Apunts conflueixen accents taoistes, neoconfucians, budistes i del Clàssic dels Canvis.
[…] La pintura és l’art de la gran llei
de les transformacions
de tot el que hi ha sota el cel:
la gràcia essencial del gest i la forma de rius i muntanyes,
l’activitat que crea des dels temps antics fins al present,
la fluïdesa dels alens lleus o pesants;
a través del pinzell i de la tinta
revela les deu mil coses que hi ha en el cel i la terra,
i et fa cantar d’alegria.
—Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga, «capítol 3, § 3».
Barcelona: Tres Portals, 60.
Traducció de Manel Ollé.