Voltaire, nom de ploma de François Marie Arouet (París, 1694 – 1778), va ser un escriptor i filòsof destacat de la Il·lustració. Voltaire va marcar profundament el segle XVIII i es recorda com un intel·lectual compromès amb la veritat, la justícia i la llibertat de pensament. Elegit membre de l’Acadèmia Francesa el 1746, es va oposar fermament al fanatisme religiós i va defensar el progrés, la tolerància i una monarquia moderada i liberal.

Va tenir nombrosos enemics al llarg de la seva vida, incloent-hi Jean-Jacques Rousseau, amb qui va tenir disputes filosòfiques; el clero catòlic i els jesuïtes, a qui va criticar per la seva intolerància i influència opressiva; Pierre Louis Moreau de Maupertuis, amb qui va tenir conflictes a l’Acadèmia de Berlín; el cavaller de Rohan-Chabot, amb qui va tenir una baralla que va acabar amb el seu empresonament i exili; l’Église Calvinista de Ginebra, per les seves crítiques religioses; així com els partidaris del regent Felip d’Orleans, les polítiques del qual va criticar sovint.

La seva actitud crítica i habilitat per l’escarni el van posar en conflicte amb figures poderoses i institucions establertes. La seva obra també va tenir una gran influència en el pensament modern i en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans. Tot i que també és cert que tenia una gran admiració pel poder sobirà, tal com es descriu en el Leviatan de Thomas Hobbes.
Va publicar textos diversos des de contes i novel·les filosòfiques com Càndid (1759), del qual després n’analitzarem un fragment i també el Micromégas (1752), a assaigs. També va mantenir una vasta correspondència. La crítica a la religió organitzada va ser una constant dels seus escrits. I va advocar per una societat basada en la raó (apropant-se als postulats de la Il·lustració) i la ciència. Va viure en exili en diverses ocasions, com a Anglaterra i Prússia, i finalment es va establir a Ferney, on va convertir la seva residència en un centre cultural important. Voltaire va morir a 83 anys, deixant un llegat durador en el pensament modern i en la lluita pels drets humans.

Càndid (1759)

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

Temes relacionats: