Tommaso Campanella (Silo, Calàbria, 1568-1639) va ser un filòsof, teòleg, astròleg i poeta italià. Provenia d’una família calabresa modesta. A quinze anys va entrar en l’orde dels dominicans. L’anhel de saber, l’esperit polèmic i les amistats amb seglars van fer que topés amb els seus superiors. A Nàpols entra en contacte amb el cercle de Giambattista della Porta. A Pàdua coneix Galileu. I a Roma coincideix amb Giordano Bruno.

El 1599 es va sumar a la revolta de Calàbria contra el rei Felip III. Amb la seva oratòria ardent, havia celebrat conciliàbuls amb persones influents i havia excitat les masses predicant una nova república igualitària. És empresonat, obligat a abjurar i torturat per la Inquisició i pel braç seglar. Va romandre vint-i-set anys a la presó. El 1634 es va traslladar a París, on gaudeix del favor de Richelieu i del rei de França. Poc temps després morirà en aquesta mateixa ciutat.

Campanella va escriure molt, tant en llibertat com a la presó, sobretot de filosofia, de política, d’astrologia, de medicina, com també poesia i una abundant correspondència. De tota aquesta producció ha perviscut La ciutat del sol (escrita el 1602 a la presó del Castel Nuovo, a Nàpols), una de les grans utopies del Renaixement, que va assolir nova vigència al segle XIX en l’època en què es van conformar els ideals del socialisme modern.

La ciutat del sol (1602)


Per saber-ne més:

Autors i temes relacionats:

Temes relacionats: