Michel Onfray (1959) és un filòsof francès que ha formulat un projecte filosòfic de materialista, hedonista, ètic i ateu. A l’Antimanual de filosofia (2001), considera que l’educació del seu país només ensenya la història oficial de la filosofia i no a aprendre a filosofar. Per a Onfray, «el millor ensenyament, és l’ensenyament socràtic»,​ és a dir, el fet de preguntar-s’ho tot en tot moment. Va advocar per democratitzar la cultura i acostar gratuïtament el saber a la quantitat més gran possible. I la producció en dotze volums de la Contrahistòria de la filosofia (2006-2020) que mostra una història als marges de la història hegemònica, una història que no que segueix la línia Plató-Descartes-Hegel i que, en canvi, s’interessa pels cínics, com Diògenes, els radicals barrocs i els llibertins del segle XVII.

Va néixer en una família modesta normanda, fill d’un obrer rural i d’una senyora de la neteja d’origen espanyol (era filla d’un espanyol emigrat a Normandia anomenat Hurtado). Va ser abandonat als deu anys en un orfenat salesià,​ qüestió que va marcar profundament el seu pensament. Allà va sofrir maltractaments. Va estar-hi fins als catorze anys, refugiat en les lectures. Empleat en una fàbrica de formatges i després ferroviari, el 1979 es va iniciar com a periodista en pràctiques a l’Ouest-France, a Argentan, per finançar els seus estudis en Filosofia. Es va doctorar en filosofia amb vint-i-set anys amb la tesi Les implications éthiques et politiques des pensées négatives de Schopenhauer à Spengler.

Va ser fundador de la Universitat Popular de Caen i es declara «nietzscheà iconoclasta». Creu que no hi ha filosofia sense psicologia, sociologia i ciències, perquè creu que un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa. Si no, pensa fora de la realitat. Forma part d’una línia d’intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, reivindica el llibertinatge, l’erotisme, la gastronomia i el plaer sensual inspirat pels cirenaics com Aristip i els cínics, els epicuris, filòsofs com Julien Offray de La Mettrie —representant dels materialistes francesos del segle XVIII—, Gilles Deleuze i Michel Foucault.

Entre la seva extensa producció d’obres, que compte amb més d’un centenar d’obres, destaquem:

  • Les allaus de Sils Maria (2018)
  • Pensar l’islam (2016)
  • La Contrahistòria de la filosofia (2006-2020), col·lecció dotze volums
  • La força d’existir (2006)
  • El Tractat d’ateologia (2005)
  • L’Antimanual de filosofia (2001)
  • La morale esthétique (1993),
    guanyador del Prix Médicis d’assaig d’aquell mateix any.

Ensenyar filosofia segons Onfray

Fragments de Les allaus de Sils Maria (2018)

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

  • Aristip
  • Cirenaics
  • Cínics
  • DELEUZE, Gilles
  • Diògenes el cínic
  • FOUCAULT, Michel
  • LA METTRIE, Julien Offray de
  • NIETZSCHE, Friedrich
  • SCHOPENHAUER, Arthur