Giovanni Boccaccio (Certaldo, Toscana, 1313-1375), poeta i estudiós, va assentar, al costat de Petrarca, les bases de l’humanisme i el Renaixement, elevant la literatura en llengua romanç a l’estatus del llatí i del grec clàssics. Les seves experiències a Florència durant l’epidèmia de la pesta negra van servir d’inspiració per a la composició del Decameró (1351-1353), absoluta obra mestra de la prosa italiana i la literatura universal amb què va inaugurar una nova tradició a Europa.

Breve elogio a Dante (1355)