Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nova York, 1975) va ser una pensadora, teòrica política i escriptora alemanya que va néixer en el si d’una família jueva d’origen asquenazita, però ben assimilada. Va estudiar filosofia a la Universitat de Marburg, primer, amb el fenomenòleg jueu Edmund Husserl i, després, amb la que era la jove promesa de la filosofia, Martin Heidegger, amb qui va mantenir una relació romàntica quan era la seva estudiant. Es va doctorar a la Universitat de Heidelberg amb Karl Jaspers.

Després de finalitzar els estudis, Arendt treballa com a periodista al seu país natal. Dona cobertura a la Subcomissió de Drets Humans de les Nacions Unides per a la premsa germànica. De totes maneres, després de l’ascens del nazisme a Alemany i, més concretament, després de l’incendi del Reichstag, l’any 1933, s’exilia a París, on resideix fins al 1941, any en què  es trasllada als Estats Units. Allà viu com a apàtrida fins al 1951. 

Continua la seva carrera com a escriptora i professora universitària. L’experiència de l’exili i també de l’auge del totalitarisme, condicionarà el seu pensament. Repensa el sentit de la política i presentar noves categories, atès que les categories tradicionals van quedar pervertides pels tràgics esdeveniments que van provocar el règim nazi. Tot aquest coneixement queda plasmat a les cròniques del mediàtic judici d’Eichmann, que escriu en anglès, per a la revista The New Yorker i que publicarà com a llibre, Eichmann a Jerusalem.

Eichmann a Jerusalem (1963), publicat dos anys després de l’inici del judici i un de l’execució d’un dels artífexs de l’Holocaust, no és només un reportatge sinó una lúcida anàlisi de la figura del tinent coronel nazi Adolf Eichmann, el qual no sentia cap remordiment pels crims que havia comès; perquè, segons ell, només complia ordres, seguia la llei al peu de la lletra. És en aquest moment que Arendt va encunyar el concepte de «banalitat del mal», que integraria al subtítol del seu llibre ja esmentat per referir-se a l’actuació d’Eichmann. Cal destacar que també és autora d’Els orígens del totalitarisme (1951), La condició humana (1958) o Sobre la violència (1970), per citar-ne alguns.

Mor d’un infart a Nova York, a l’edat de seixanta-nou anys. La seva obra, així com termes que ha popularitzat, des de «banalitat del mal», «violència legítima», «vida activa» o «espais d’actuació», han tingut un impacte profund en la filosofia i la teoria política, i, per això, els seus escrits continuen essent estudiats i debatuts en l’actualitat.

Fragments d’Eichmann a Jerusalem (1963):

Textos sobre Hannah Arendt

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

  • HEIDEGGER, Martin