La història de la filosofia ha silenciat moltes veus que la podrien enriquir, especialment les de les dones, excloses dels cànons acadèmics malgrat les seves aportacions fonamentals. Aquesta marginació persisteix encara dia avui. Segons Núria Sara Miras Boronat, l’alumnat de Filosofia de la seva facultat el curs 2015-2016 podia graduar-se sense llegir cap dona filòsofa i només dedica entre deu i vint hores (de les sis mil hores que conformen els quatre anys dels estudis de filosofia) a llegir l’obra alguna filòsofa (Miras Boronat, 2023, 15). Aquesta exclusió no és només una qüestió de representació, sinó que empobreix les eines conceptuals amb què analitzem el món. Les experiències viscudes des d’altres llocs de parla —com la corporalitat, la cura, la interdependència o la vulnerabilitat— han replantejat nocions clau com la llibertat, la justícia o la democràcia. Per tant, incorporar el pensament de les dones no és només rescatar veus oblidades, sinó replantejar la manera de fer filosofia, és assumir que tot pensament és situat i que només quan abracem aquesta pluralitat podem acostar-nos a una comprensió més completa de la condició humana.

I tot regirant i buscant vaig anar construint una genealogia que encara no s’havia escrit. La genealogia que no s’escriu està composta per moltíssimes dones. Quan em vaig posar a indagar, en van sortir tantes que em va semblar com una mena de tradició oculta per a iniciades, com un llarg murmuri que acompanya aquella xerrameca cridanera i de vegades arrogant que és la filosofia acadèmica. On havien estat amagades, tants anys, tantes dones escriptores i sàvies?

—Núria Sara Miras Boronat,
«Pròleg. La genealogia que no s’escriu»,
Filòsofes de la contemporaneïtat, 2023, 16.

En aquesta secció, trobaràs per ordre alfabètic material i recursos sobre les següents filòsofes:

Filòsofes catalanes

Filòsofes antigues

Filòsofes medievals

Filòsofes modernes

Filòsofes contemporànies

Per saber-ne més: