Emmanuel Lévinas (Kaunas, 1906 – París, 1995) és un dels filòsofs més rellevants del segle XX, especialment per la seva contribució a l’ètica. A diferència de moltes filosofies modernes centrades en l’ontologia i l’ésser, Lévinas proposa que l’ètica és la filosofia primera, és a dir, la base sobre la qual es construeixen totes les altres formes de coneixement.
El seu pensament parteix d’una crítica a la tradició occidental, que sovint ha prioritzat la totalitat i la sistematització del saber, deixant de banda la singularitat i l’alteritat de cada persona. En contrast amb això, Lévinas posa en el centre la relació amb l’altre, especialment a través de la noció del rostre. Segons ell, el rostre de l’altre no és només una presència física, sinó una crida ètica que ens exigeix responsabilitat. Això significa que la veritable subjectivitat no es troba en l’afirmació del “jo”, sinó en el reconeixement de l’altre i en l’obligació de respondre-hi.
Aquesta perspectiva emergeix a partir de la seva formació en fenomenologia i de la influència de la tradició jueva. Les obres Totalité et Infini (1961) i Autrement qu’être ou au-delà de l’essence (1974) són fonamentals per entendre la seva filosofia. En Ètica i infinit (1981), una sèrie de diàlegs amb Philippe Nemo, Lévinas exposa les seves idees d’una manera accessible, insistint en la importància de la justícia, la responsabilitat i la transcendència.
A través de la seva obra, Lévinas ens convida a replantejar la nostra relació amb els altres, mostrant que l’ètica no és una qüestió secundària o derivada, sinó el punt de partida essencial per entendre la condició humana.
Ètica i infinit. Diàleg amb Philip Nemo
- Fragment. La responsabilitat envers l’altre