Martha Craven Nussbaum, que acostuma a signar com a Martha C. Nussbaum (Nova York, 1947), és una filòsofa nord-americana contemporània. Ferma defensora de paper central de les humanitats en el desenvolupament de les capacitats democràtiques, va estudiar Teatre i Llengües clàssiques a la Universitat de Nova York. Es va doctorar l’any 1975 en Filologia Clàssica a la Universitat Harvard. Ha estat professora de Filosofia i Llengües Clàssiques a les universitats de Harvard, Brown, Oxford i Chicago.
La seva obra vol ser una proposta de «consens entrellaçat» (overlapping consensus, en anglès) que pugui ser acceptada independentment de l’afiliació política que cadascú tingui. Rep les influències de la filosofia moral i política dels principals pensadors grecs i romans (l’examen personal i la pedagogia activa i crítica de Sòcrates, el caràcter no-dogmàtic dels diàlegs de Plató, Aristòtil, Epicur i Lucreci), del fonament de la dignitat d’Immanuel Kant, de la importància de les millora de les condicions socials i materials de Karl Marx i del liberalisme tant d’Adam Smith i John Stuart Mill com de John Rawls, que determina que l’Estat ha de tenir interès però mai obligar al desenvolupament de cada individu. Per tant, està en contra de la concepció de la «llibertat negativa» perquè tota llibertat és positiva, necessita de la implicació de l’Estat.
En els anys vuitanta va començar a treballar conjuntament amb Amartya Sen (1933), economista indi i premi Nobel d’economia de l’any 1998. Amb Sen va formular el concepte de les capacitats aplicat al desenvolupament humà, des d’un punt de vista ètic i polític. Nussbaum s’apropa als contextos socials, econòmics i polítics de l’Índia. També és gran coneixedor de. pensament del filòsof i pedagog Rabindranath Tagore, que va fundar l’escola Patha Bhavan el 1901, lloc on va estudiar precisament Amita Sen, la mare d’Amartya Sen. El pensament de Nussbaum també s’ha influït de B. R. Ambedkar i, per descomptat, de la idea que el primer canvi començar en un mateix, tal com promulga va Mohandas Gandhi.
Nussbaum a les PAU
En aquest enllaç trobaràs els textos de Crear capacitats (2011) de Nussbaum que s’avaluen a les PAU, un glossari complet de termes de l’autora i mostres d’exàmens d’altres anys.
L’obra de Martha C. Nussbaum
Justicia poética. La imaginación literaria y la vida pública (1997)
- Fragmento. La economía que no ve a las personas
- Fragmento. La imaginación narrativa
Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (2010)
I. La crisi silenciosa
- Fragment. L’esperit, l’educació i aprenentatge actiu socràtic
- Fragment. El vell model de desenvolupament
II. Educació per al benefici, educació per a la democràcia
VI. Cultivar la imaginació: la literatura i les arts
- Fragment. El joc / Donald Winnicot
Crear capacitats. L’enfocament del desenvolupament humà (2011)
Accedeix a les parts dels capítols de les PAU:
- Fragments PAU. Prefaci
- Fragments PAU. Capítol 1
- Fragments PAU. Capítol 2
- Fragments PAU. Capítol 3
- Fragments PAU. Capítol 4
- Fragments PAU. Capítol 8
Per saber-ne més:
- Assignatures de filosofia
- De diverses èpoques i d’indrets diversos
- Filosofia en català
- Temes destacats de filosofia
- Tota la llista de filòsofs i filòsofes
Autors relacionats:
- Sòcrates
- Plató
- Aristòtil
- Epicur
- Immanuel Kant
- Karl Marx
- John Stuart Mill
- Lucreci
- Adam Smith
- John Rawls
- Amartya Sen
- Rabindranath Tagore
- B. R. Ambedkar
- Mohandas Gandhi
Temes relacionats:
- Filosofia política
- Producte interior brut
- Desigualtats socials
- Capacitats