María Zambrano (Màlaga, 1904 – Madrid, 1991) va ser deixebla de José Ortega y Gasset, i professora a la Universitat de Madrid. Durant la Guerra Civil va participar en les comissions d’ajut humanitari i cultural. El 1939 es traslladà a Mèxic, després a l’Havana, on va ensenyar a la universitat, i més tard a Puerto Rico.
Va escriure una obra molt original, on desenvolupava algunes idees de la filosofia d’Ortega y Gasset. Per a Zambrano, la filosofia comença amb el que és diví, amb l’explicació de les coses quotidianes amb els déus. Quan algú es pregunta què són les coses, s’inicia l’actitud filosòfica; que és diferent de l’actitud poètica. La diferència és la calma amb la qual, una vegada hem trobat la resposta o desxifrat el dubte, trobem sentit a tot.
Així la filosofia no és només qüestió de conceptes, sinó de símbols, que han d’abordar els problemes essencials de la transcendència i els grans misteris de la vida humana.
Entre les seves obres destaquen:
- Filosofía y poesía (1939)
- La agonía de Europa (1945)
- El sueño creador (1965)
- De la aurora (1986)
Textos de María Zambrano
Pendent
Textos sobre María Zambrano
- Comentari. Una introducció a María Zambrano
Activitats sobre la filosofia de María Zambrano
Per saber-ne més:
- Autors PAU d’Història de la filosofia
- Temes de filosofia
- Filòsofs catalans
- Totes les filòsofes
- Llista completa de filòsofs i filòsofes
Autors relacionats:
- José Ortega y Gasset
Temes relacionats:
- Poesia