Zhuangzi ha estat considerat durant segles el segon dels mestres taoistes. Podria molt ben ser, però, que en realitat hagués estat anterior a l’època de la composició del Laozi. Si més no, Zhuangzi és certament un personatge històric, que va viure en el segle IV aC, contemporàniament amb Menci. El seu nom era Zhuang Zhou i, pel que conta la tradició, refusà repetidament els càrrecs oficials que els reis li oferien, preferint la llibertat de la vida privada. 

L’obra que porta el seu nom, 莊子 Zhuangzi, tal com ens ha arribat des de l’edició que en va fer Guo Xiang (segles III- IV dC), es divideix en tres parts: 

  • els “capítols interns” (内篇 Nei pian),
  • els “capítols externs” (外篇 Wai pian) i
  • els “capítols miscel·lanis” (雜篇 Za pian)

Un important estudiós d’aquesta obra, Angus C. Graham, considera que s’hi apleguen cinc elements principals: 

  1. Escrits del mateix Zhuang Zhou, que integren els “capítols interns”, amb fragments dispersos també en alguns dels “capítols miscel·lanis”; 
  2. Escrits classificables com a “escola de Zhuangzi”; 
  3. Els assajos d’un autor “primitivista”, que es poden datar amb una precisió poc usual entre 209 i 202 aC; 
  4. Uns capítols “yanguistes”, és a dir, en la línia de Yang Zhu, i 
  5. Un últim estrat sincretista, propi dels editors finals del llibre, del segle II aC, ja sota la dinastia Han. 

Per saber-ne més: