Confuci (Qufu, Estat de Lu, 551 aC – Estat de Lu, 479 aC) és el nom llatinitzat de Kongzi o Kong Fuzi, en pinyin Kǒng Zǐ (孔子) o Kǒng Fūzǐ (孔夫子); en Wade-Giles K’ung-fu-tzu. Se’l considera transmissor de la cultura antiga més que no pas autor. Va donar molta importància a certs textos antics que probablement va ajudar a compilar o editar, i que l’escola confuciana elevaria a la categoria de llibres canònics. Aquests llibres, coneguts com els «cinc jing», van quedar fixats en temps de l’emperador Han Wudi i es van convertir en referents d’autoritat cultural i educativa.
Els textos inclouen:
- Poesia (Shijing, 詩經)
- Documents (Shujing, 書經)
- Canvis (Yijing, 易經)
- Rituals (Liji, 禮記)
- Primaveres i tardors (Chunqiu, 春秋), aquest darrer se sol atribur al mateix Confuci.
- També existia un sisè clàssic, Música (Yuejing, 樂經), que va ser destruït durant la crema de llibres del 213 aC.
El sistema d’ensenyament confucià es basava en la memorització i la recitació dels clàssics, reflectint el respecte profund per l’escriptura i la tradició. La idea de «jing» com a llibre canònic remet a l’ordit del teixit, les línies fonamentals sobre les quals es construïa la cultura i l’ètica xineses. Aquests llibres oferien models de saviesa i normes de conducta: la poesia per entendre els sentiments, els documents per conèixer la història, els rituals per regular el comportament, els canvis per captar les dinàmiques de l’univers i les primaveres i tardors per ordenar les categories socials i polítiques.
Amb el temps, el cànon es va ampliar fins a tretze llibres, incloent-hi les Analectes de Confuci, el Xiaojing sobre la pietat filial i els escrits de Menci. Aquesta expansió mostra com la tradició confuciana va continuar evolucionant, adaptant-se a nous temps sense perdre la seva arrel en els textos clàssics. El llegat de Confuci perdura, no només per la seva figura com a pensador moral, sinó també per la seva tasca en la preservació i sacralització del saber antic com a fonament de la societat i la política xineses.
Analectes
El duc de Shè parlà a Confuci dient: «A la meva terra hi ha un tal Gōng el Recte; el seu pare havia robat una ovella i ell, el fill, en va donar testimoni.» Confuci digué: «Els rectes de la meva terra actuen d’una altra manera. El pare encobreix el fill i el fill encobreix el pare. En això ja hi ha rectitud.»
—Analectes, 13:18.
Traducció d’Antoni Prevosti Monclús.