Va ser un filòsof presocràtic monista, natural d’Efes, i fill d’una família aristocràtica que va viure seixanta anys. Va ser mestre de Cràtil i viatjar de jove i durant un temps va ser ermità. En tornar a Efes li van oferir la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va rebutjar càrrecs públics perquè un amic seu, Hermodor, havia estat exiliat. El seu moment històric coincideix amb les Guerres Mèdiques (contra els perses; moment molt violent que quasi fa desaparèixer la civilització grega). Sempre va tenir mala salut. Friedrich Nietzsche el va considerar el més gran filòsof de l’època grega, molt per sobre de Sòcrates i Plató. A la iconografia pictòrica sempre se’l representa plorant. Els seus contemporanis l’anomenaven Heraclit l’obscur perquè resultava difícil entendre’l quan parlava. Tenia una visió aristocràtica del saber: només els millors (aristoi) poden captar el lógos.
Testimonis [DK22]
Pendent d’actualització
Fragments [DK22]
Pendent d’actualització
- Interpretacions. El complex d’Heraclit (Mauro Bonazzi)
Per saber-ne més:
- Autors PAU d’Història de la filosofia
- Temes de filosofia
- Filòsofs catalans
- Totes les filòsofes
- Llista completa de filòsofs i filòsofes
Autors relacionats:
Temes relacionats:
- Principi / arkhé
- Canvi