Els historiadors relaten que el famós emperador romà Adrià va quedar impressionat quan va conèixer el jove Marc Aureli (Roma, 121 dC — Viena, 180 dC). Aquest darrer es va educar en retòrica i filosofia, l’estudi d’aquesta última l’acompanyarà tota la vida. Va ser molt influït pels corrents platònics del seu temps i també per altres autors, com els estoics Epictet i Claudi Màxim. Després de la mort d’Adrià, rebé el títol nobiliari de Cèsar. I dos anys més tard, això és el 140 dC, és nomenat Cònsol, amb només vint-i-quatre anys.

El 145 dC, es va casar amb Faustina menor, la filla del seu pare adoptiu, l’emperador Antoní Pius. Amb qui va tenir catorze fills. El 161 dC va arribar al tron d’emperador, a l’edat de quaranta anys. El seu regnat només en durarà vint més, perquè viurà un regnat complicat, amb moltes accions bèl·liques per frenar les invasions dels pobles bàrbars (germànics, quads, sàrmates). Per aquest motiu va abandonar Roma. Del 169 al 172 dC, es va establir al Danubi per poder dirigir millor els exèrcits enviats allà i, així, lluitar contra les amenaces bàrbares que desestabilitzaven l’imperi romà. És en la primera part d’aquest període, mentre es troba en combat, que va redactar el primer llibre de la seva obra més coneguda les Meditacions, un testimoni fonamental de la filosofia estoica.

Després de la mort de la seva esposa Faustina, va fundar quatre càtedres de filosofia encarregades a cadascuna de les escoles més importants d’Atenes. El 180 dC, va morir de malaltia, prop de Vindobona (l’actual ciutat de Viena). Aquest fet va produir que l’Imperi quedés en mans del seu fill Còmmode, un indigne successor del seu pare que serà considerat el darrer dels anomenats «Cinc bons emperadors».

Meditacions [Pensaments a mi mateix]

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

Temes relacionats: