A finals del segle I, l’emperador romà Domicià desterra un grup d’intel·lectuals a la ciutat de Nicòpolis, fundada un segle abans per un altre emperador, August. ¿Què va motivar Domicià a desterrar-los? Ras i curt, que els considerava una amenaça. Entre aquells homes suposadament perillosos que van quedar desterrats de Roma hi havia un filòsof estoic originari de Hieràpolis, al sud de Frígia (on actualment es troba l’àrea turca de Pamukkale). 

Aquest personatge de qui encara avui dia no en sabem el nom, rebia el mal nom d’Epictet (Hieràpolis, Frígia, 50 dC — Nicòpolis, Epir, 138 dC), que significa «guanyat» o «adquirit». Tampoc sabem exactament quan va néixer, per això creiem que hauria nascut al voltant de l’any 50 dC. El nostre personatge no va arribar a escriure mai res, com el mestre Sòcrates, però un dels seus joves deixebles, Flavi Arrià, va decidir transcriure les converses mantingudes a l’escola en dos llibres: un de més breu i pràctic que és el Manual (o Enquiridió) i un segon que només n’hem conservat quatre dels vuit llibres original que són les Dissertacions, amb exposicions més llargues.

La tradició ens han dit del mestre estoic Epictet que era un esclau que va aconseguir la llibertat al voltant de l’any 93 dC i que tot seguit va fundar una escola de filosofia estoica a Roma. Tot i que abans de tot això cal parlar de la seva època d’esclau, quan Epictet va ser enviat a Roma, a la casa del seu senyor Epafrodit, de qui la llegenda ha transmès aquest li hauria causat coixesa quan en pegar-li una ocasió li va trencar la cama. També ens ha arribat que va ser aquest mateix amo qui hauria decidit que el seu esclau, ja coix, es formés amb Gai Musoni Rufus, un membre il·lustre de la noblesa romana, de l’ordre eqüestre, que havia dedicat tota la seva vida a l’estudi de la filosofia estoica.

Dissertacions

Manual (o Enquiridió)

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

  • Flavi Arrià
  • Gai Musoni Rufus

Temes relacionats: