Diògenes de Sinope, conegut com «el Gos», va ser un filòsof cínic que va trencar radicalment amb les convencions socials i polítiques de la seva època. Expulsat o fugit de Sinope per haver «adulterat la moneda», la tradició va reinterpretar aquesta transgressió com un símbol de la seva lluita contra els costums establerts. Diògenes advocava per un retorn a la natura i defensava l’autosuficiència extrema, entrenant el cos i la ment per desfer-se de les necessitats artificials. Vivint en una bota i renunciant als béns materials, afirmava que calia satisfer les necessitats naturals sense complexos. El seu cos es convertia en un instrument de crítica social: accions com defecar o masturbar-se en públic expressaven la seva teoria que la natura preval sobre les normes culturals.
El seu cosmopolitisme no era una crida a la fraternitat universal, sinó una negació radical de la ciutadania convencional: Diògenes es proclamava «ciutadà del cosmos», incloent-hi animals, pedres i estrelles, per desafiar la idea de pertinença a una polis. La seva activitat filosòfica es manifestava en performances subversives que necessitaven espectadors a qui provocar, mai en la reclusió. La seva relació amb Plató exemplifica el seu antiplatonisme lúdic: ridiculitzava les idees abstractes amb gestos irònics, com llançar-li un pollastre plomat quan Plató va definir l’home com un bípede sense plomes. Diògenes, outsider orgullós, va elevar la marginació a una forma de vida i va transformar la filosofia en un art de viure en rebel·lia constant contra tota forma de domini social.
Vides, doctrines i sentències dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci
- Fragments escollits. Sobre Diògenes de Sínope
Per saber-ne més:
- Autors PAU d’Història de la filosofia
- Temes de filosofia
- Filòsofs catalans
- Totes les filòsofes
- Llista completa de filòsofs i filòsofes
Autors relacionats:
Temes relacionats:
- Cinisme
- Cosmopolitisme