En el diàleg El convit de Plató, Sòcrates, esmenta una tal Diotima, de qui hauria après qüestions diverses, com ara què és l’Amor. No sabem exactament qui era aquest personatge, per això la tradició ha considerat que es tracta d’un personatge fictici. El seu nom significa «honorada per Zeus» o «la que honra Zeus», i el nom de la seva ciutat d’origen, Mantinea, sembla concebut per recordar-nos —o per fer broma amb això— que en grec la paraula mantis significa «profeta».
[Sòcrates:] «I ara et deixaré a tu [Agató] i us parlaré del discurs sobre l’Amor que un dia vaig escoltar d’una dona de Mantinea, Diotima, que, en aquestes qüestions i en moltes d’altres, era una persona molt entesa. […] justament, fou ella la qui va instruir-me en les coses de l’amor. […] I em sembla que la manera més fàcil de sortir-me’n serà refent el diàleg que en altres temps vaig tenir amb l’estrangera quan ella m’interrogava.»
Plató, Symp. 201d-e.
Sòcrates atribueix una doctrina profunda i misteriosa sobre l’amor a una dona visionària i d’una gran intel·ligència que, a més, es troba en una situació privilegiada per conèixer-ne el significat. I, encara que no podem saber si mai va existir aquesta dona anomenada Diotima, Sòcrates la relaciona en El convit amb una acció històrica concreta: diu que en una ocasió va aprofitar la seva saviesa en nom dels atenencs, quan aquests estaven fent sacrificis per mantenir allunyada la pesta: va aconseguir posposar l’epidèmia, que va arribar deu anys més tard del que estava previst.
Alguns estudiosos, com l’hel·lenista Armand D’Angour, consideren que Diotima en realitat va ser Aspàsia de Milet, la dona més influent del seu moment, i segona muller del gran governant atenès Pèricles.
Textos sobre Diòtima
- Fragments. El convit (201d-e)
- Comentari. És Diotima Aspàsia de Milet?