Roland Gérard Barthes (Cherbourg, França, 1915 – París, 1980), conegut com a Roland Barthes va ser un pensador, crític i assagista que va dedicar la majoria dels seus escrits a la literatura, la lingüística i la filosofia.

Després d’una infantesa marcada per la mort del seu pare, Barthes es va traslladar a París on va estudiar Filologia Clàssica a la coneguda Universitat de la Sorbona. Uns anys després es va llicenciar també en Lletres Clàssiques, i posteriorment en Gramàtica i Filologia. 

Acabada la Segona Guerra Mundial, Barthes —home que sempre ha estat difícil de classificar pels teòrics— va treballar al Centre Nacional d’Investigació Científica a París on va ser nomenat Cap de Treballs i Investigacions. El 1962 va passar a ser el Cap de l’Escola pràctica d’alts estudis on va desenvolupar la seva semiologia. 

El 1977 va ser designat titular de la Càtedra de Semiologia Literària del Collège de France, que havia estat creada especialment per a ell, després que ho recomanés el seu amic Michel Foucault. Aquest mateix any va publicar el seu famós Fragments d’un discurs amorós.

Pocs dies després de publicar La càmera lúcida en la primavera de 1980, Barthes va ser atropellat per un camió de bugaderia mentre es dirigia a la Sorbona. Després de la seva mort es van publicar altres llibres pòstums seus, com el Journal de deuil (1977-1979) on tracta el dol que va viure per la mort de la seva mare, tema molt present a La càmera lúcida. I també seminaris com el que va impartir sobre el concepte del laberint i la metàfora que representa.

Com a pensador considerat estructuralista i amb influències de Claude Lévi-Strauss i Walter Benjamin, una de les àrees de treball més interessants que va explorar va ser la concepció de la imatge mitjançant l’abstracció d’aquesta, clarament lligada a la filosofia del llenguatge. A més, la seva contribució a la semiologia també és considerable, ja que va analitzar una gran varietat de signes sobretot relacionats amb el marc sociològic. I altres figures que també destaquen i marquen l’obra de Barthes, sobretot en els Fragments d’un discurs amorós, són Johann Wolfgang von Goethe, Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche i Jacques Lacan.

Entre les seves obres, destaquem:

  • El grau zero de l’escriptura (1953), traduït el 1973 per Miquel Martí i Pol, Jem Cabanes i Concepció Ciuraneta a Edicions 62 en edició conjunta amb Nous assaigs crítics com que prenia el títol de El grau zero de l’escriptura i nous assaigs crítics
  • Mitologies (1957), traduït el 2017 per Cristina Mora a Àtic dels llibres
  • Essais critiques (1964)
  • Crítica i veritat (1966), traduït el 1967 per Jaume Vidal Alcover a Llibres de Sinera
  • Nous assaigs crítics (1972), traduït el 1973 per Miquel Martí i Pol, Jem Cabanes i Concepció Ciuraneta a Edicions 62 en edició conjunta amb El grau zero de l’escriptura com que prenia el títol de El grau zero de l’escriptura i nous assaigs crítics
  • El plaer del text (1973), traduït el 2023 per Claudia Casanova a Àtic dels llibres
  • Roland Barthes par Roland Barthes (1975)
  • Fragments d’un discurs amorós (1977), traduït el 2015 per Claudia Casanova a Àtic dels llibres
  • La càmera lúcida (1980), traduït el 2007 per Joaquim Sala-Sanahuja a Lleonard Muntaner
  • Incidents (1987), traduït el 1987 per Biel Mesquida a l’Editorial Empúries

—Jana Martínez Garcia

La seva obra

Sobre la muerte del autor (1967)

El plaer del text (1973)

Selecció de Jana Martínez Garcia:

Fragments d’un discurs amorós (1977)

Selecció de Jana Martínez Garcia:

Notas de cursos y seminarios en el College de France (1978-1979 y 1979-1980)

Sobre Roland Barthes

Barthes i Catalunya

Hi ha un fil secret que relliga el pensament i l’obra de Roland Barthes amb la cultura catalana. L’any 1967, Jaume Vidal Alcover va traduir Crítica i veritat. Devia ser la primera vegada que Barthes es podia llegir en català. Al cap de poc temps, en la recordada col·lecció Llibres a l’Abast d’Edicions 62 apareixia un títol mític: El grau zero de l’escriptura i nous assaigs crítics. Signaven la traducció Miquel Martí i Pol, Jem Cabanes i Concepció Ciuraneta. Als anys vuitanta, Biel Mesquida va traduir les seves narracions, titulades Incidents, en la nova editorial Empúries de Xavier Folch. I fa pocs anys Joaquim Sala-Sanahuja i l’editorial Lleonard Muntaner van donar-nos l’extraordinari assaig La càmera lúcida.

—Xavier Pla, «Barthes, el dissident», El Temps, 2018.
Selecció de Jana Martínez Garcia.

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

Temes relacionats:

  • Romanticisme
  • Literatura
  • Fotografia
  • Estructuralisme