El Col·loqui filosòfic (o en francès, Colloque des Philosophes, literalment ‘Col·loqui dels filòsofs’) és una activitat acadèmica d’exploració, defensa i confrontació d’idees. No pas les dels propis alumnes implicats, sinó les que ens han llegat els filòsofs dels quals el docent n’hagi seleccionat fragments de textos.
Material descarregable
Bastides editables
- Bastida 1. Abans del col·loqui
- Bastida 2. Durant el col·loqui
- Bastida 3. Després del col·loqui
Funcionament
Objectiu
- Exploració i intercanviar idees de diversos filòsofs a partir de la lectura i exposició de fragments de les seves obres.
Agrupació
- Cinc o sis grups formats per 4-5 alumnes cadascun. (El docent ha de tenir en compte que cada grup llegeix i treballa un fragment de text d’un autor diferent, per tant, més grups implica més preparació de textos previs).
Rols
Rols del docent
- Explicacions. Enunciar les fases del Col·loqui i explicar què cal fer a cada fase.
- Ajudar amb la comprensió dels textos. El docent només ha d’ajudar quan li demanen ajuda; si no ho fan, deixa’ls explorar. Tampoc es tracta que el docent els expliqui el text, sinó que els guiï perquè sigui comprensible allò que llegeixen.
- President. És el dinamitzador del Col·loqui. (També hi ha l’opció que assumeixi el rol un alumne).
Rol de l’alumnat
- Filòsofs. Cada grup defensor d’un filòsof té el torn a paraula abans que el públic. La seva missió és exposar les idees (tesis, definicions, distincions, raons i exemples) d’un fragment de text d’un filòsof.
- Públic. Tenen el torn de paraula després de cadascun dels filòsofs. Fan comentaris i objeccions a les idees (tesis, definicions, distincions, raons i exemples) de cadascun dels filòsofs.
- President. És el dinamitzador del Col·loqui; en cas que no ho sigui el docent, ho pot ser un alumne.
Fases i durada
- Fase de preparació (abans del Col·loqui) | Durada: 60 minuts: En aquesta primera fase es presenta la metodologia d’aquesta i de les següents sessions. També s’introdueix la qüestió (o tema que investigarem. (Lila Échard i Nicolás Laurens suggereixen l’ús d’imatges i/o preguntes per activar l’interès de l’alumnat abans de presentar la qüestió. Tot i que pot ser interessant i estimulat, finalment cal (re)conduir l’alumnat cap a la qüestió de què tractarem). Un cop presentada la qüestió: Les lleis estan destinades a impartir justícia?, organitzem l’alumnat amb grups. Cada grup tindrà un fragment de text d’un autor diferent que s’aproximi a la qüestió prèvia. Tothom haurà de llegir els seus fragments i completar la primera bastida (Abans del col·loqui). En aquesta bastida, l’alumnat ha de trobar distincions conceptuals, plantejar definicions, trobar exemples, proposar la tesi del text i la tesi contrària, fer notar el problema de la tesi contrària, exposar l’argument, connectar l’argument amb alguna imatge prèvia (o bé cercar-la) i, finalment, donar una resposta argumentada a la pregunta del Col·loqui, a partir dels arguments filosòfics del seu text. El rol com a docent consisteix a deixar espai perquè l’alumnat rumiï els textos i com extreure’n tot el que hem esmentat. El docent no ha d’explicar-los els textos, sinó ajudar-los a fer-los comprensibles. Demanar-los que formulin dubtes concrets, que expliquin i es comparteixin què han entès. En cas que no sorgeix espontàniament, la tasca del docent serà incitar els participants dels grups a imaginar altres arguments que no apareguin en el text i puguin donar suport a la tesi de l’autor. Convé recordar que la tasca consisteix a defensar la posició de l’autor, tot i que personalment no hi estiguin d’acord. En aquest exemple particular, hem escollit els següents fragments:
- Text 1. Aristòtil, Ètica nicomaquea (s. IV aC)
- Text 2. Plató, La República (s. IV aC)
- Text 3. Jean-Jacques Rousseau, Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes (1750)
- Text 4. Friedrich Engels, L’origen de la família, de la propietat privada i de l’Estat (1884)
- Text 5. Michel Foucault, Vigilar i castigar (1975)
- Fase del Col·loqui (durant el Col·loqui) | Durada: Entre 60 i 120 minuts: Se segueix l’ordre dels textos, així cada grup que ha llegit uns filòsofs l’exposa la tesi, els arguments, les raons, els exemples, etc. Si es tracta d’una aula nombrosa es pot establir també el rol de públic, que mentre el grup de filòsofs defensa la posició d’un determinat autor, prenen apunts, pensen preguntes i plantegen objeccions que formularan un cop hagi acabat l’exposició dels filòsofs. Cal recordar que en aquesta fase hi ha el rol del President encarregat de donar pautes i ordres d’actuació, però també de dinamitzar el Col·loqui: rellançar una pregunta, redreçar-lo quan s’allarga algun tema, exigir precisió en les intervencions, etc. La resta de filòsofs, mentre no és el seu torn prenen notes amb la bastida (Durant el col·loqui). El President també pot destinar uns minuts a assegurar-se la comprensió i l’anotació que els altres grups de filòsofs han fet dels filòsof que s’han exposat, algunes qüestions que pot fer, a banda, d’assegurar la verificació de la comprensió d’idees, raons, exemples, seria preguntar a l’alumnat qüestions d’aquest estil, en cas que no sorgeixin dubtes ni preguntes respectes els posicionaments dels filòsofs:
- 1) Els autors tractats plantegen el problema de la mateixa manera?
- 2) A través de quins conceptes ho fan?
- 3) Quines concepcions es pressuposen en aquestes diferents maneres de plantejar i conceptualitzar els problemes, i,
- 4) Hi ha algun nivell de generalitat on es pugui conciliar aquestes diverses concepcions o són irreductibles?
- Fase de represa (després del Col·loqui): Durada: Entre 30 i 60 minuts: Un cop ha acabat el Col·loqui, és a dir, hem escoltat totes les posicions dels diversos filòsofs, és el torn d’omplir la darrera bastida (Després del col·loqui). Tant els filòsofs com el públic pot omplir-la, es tracta d’una bastida que ajuda a conformar una tesi pròpia a partir de les exposicions de les idees de tots els filòsofs tractats.
Banc de frases per… problematitzar, argumentar, aclarir i conceptualitzar
Problematitzar (o la construcció de problemes)
Preguntar(-se)
- Em pregunto si […]
- Em qüestiono si […]
Expressar un dubte, mostrar una dificultat, fer una objecció
- No és així, al contrari […]
Plantear una contradicció o afigurar-se una alternativa contradictòria
- Sembla que […], però també podem dir que […]
Enunciar la tesi contraria o el sentit comú
- Normalment diem que […]
- També hi ha qui pensa que […]
Fer una crítica, denunciar, contrastar, matisar
- Tanmateix, […],
- Però […],
- No hi ha […],
- Tanmateix, no ho podem dir perquè […]
Exposar un problema
- El problema consisteix a […]
Disputar una qüestió
- Aquí el que està en joc és […]
Argumentar (o la recerca de les raons)
Exposar un argument, trobar una tesi, justificar una idea
- Ho podem dir perquè […]
Motivar amb raons o elements explicatius l’argumentació
- En la mesura que […]
Fer una suposició
- Si poguéssim […]
Examinar les conseqüències, veure’n les implicacions, exposar una conclusió
- Per tant, […]
- Per això, […]
- Així (doncs) […],
- Doncs […]
Formular un raonament
- Si […], aleshores […]
Ordenar o desenvolupar metòdicament els punts
- D’una banda, […]; d’altra banda, […]
Aclarir (o la formulació d’idees)
Formular una tesi
- L’autor afirma/proposa/defensa que […]
Fer una hipòtesi
- Podríem dir que […]
- Podem pensar que […]
Evidenciar les connexions entre les imatges i les idees
- Aquesta idea mostra […]
- Això sembla que […]
Vincular els punts altres coneixements
- Això ens fa pensar en […]
Aprofundir en els punts amb referències filosòfiques
- Això és precisament el que ha dit […], quan […]
Enriquir els punts amb referències artístiques
- En aquesta tesi ressona l’obra de […]
Conceptualitzar (o l’anàlisi de les definicions i les distincions conceptuals)
Contrastar, mostrar o apel·lar a l’experiència
- L’experiència mostra que […]
- Podem constatar que […]
Formular o prendre exemples concrets, recolzar-se amb un exemple
- Per exemple, […]
Establir una distinció conceptuals, construir una oposició conceptual
- D’una banda, […] es relaciona amb […]; d’altra banda, […] es relaciona amb […]
Analitzar el sentit d’una paraula, precisar el sentit d’un terme, definir
- Aquest terme, cal entendre’l com a […]
- […] consisteix a […]
- […] significa […]
Generalitzar, abstreure, abandonar el cas particular
- A partir d’això, […]
L’interès per fer col·loquis filosòfics
A continuació, resumim la valoració que Nicole Grataloup, responsable del «Secteur Philo» del Groupe Français d’Éducation Nouvelle, en fa de la metodologia esmentada des de tres perspectives diferents.
Punt de vista d’un autor
- Lectura activa i crítica de fragments de textos
- Apropiació de problemàtiques i conceptes
- Argumentació personal, coherent i amb sentit de la tesi d’un autor
Punt de vista divers
- Sortida del pensament propi
- Elaboració pròpia d’una problemàtica filosòfica
Diversos punts de vista
- Qüestionar la realitat amb diversos punts de vista i tesis filosòfiques
- Construir amb diversos punts de vista i tesis filosòfiques
El Col·loqui permet comprendre les raons de la diversitat de tesis. Aquesta pot deure’s al fet que els autors en presència no plantegen el problema de la mateixa manera, fins i tot si parlen del mateix tema; no donen exactament el mateix sentit a una paraula, no parlen en realitat de la mateixa cosa.
Nicole Grataloup
Els perills del Col·loqui
- La tertúlia de bar. Un dels perills del Col·loqui i de qualsevol activitat dialògica és que es converteixi en una conversa de bar, que l’abandoni tota l’exploració filosòfica. I que caiguem en la precipitació dogmàtica. Una lectura conscient i amb profunditat dels textos ens pot ajudar a no convertir l’aula en una taverna. No es tracta d’opinar sinó d’entendre les idees d’un grup de filòsofs que volen resoldre una qüestió.
- La pornografia del fragment de text. El professor Albert Martínez em va comentar que quan ell era estudiant de batxillerat, la seva professora de filosofia utilitzava aquesta expressió per referir-se als fragments de text d’obres filosòfiques. La idea que impregna l’expressió és que el fragment de text pateix el perill de ser descontextualitzat o fins i tot de fer dir a un filòsof el que mai va voler defensar, segons com es retalli. Caldrà ser rigorosos amb la tria i també amb la selecció. I fins i tot advertir de la possible caricaturització o lectura incompleta que en podem fer.
- La caricaturització de les idees d’un filòsof. Relacionat amb el segon punt, trobem aquesta qüestió. Prendre un fragment no només possibilitat que l’alumnat s’arribi a formar una idea de completesa irreal (pornografia del fragment), sinó que també pot eixamplar característiques o desdibuixar trets en el pensament d’un determinat filòsof, per no ser (tant) presents en el fragment en qüestió. Aquesta crítica no només la rep el Col·loqui sinó que qualsevol forma d’indagació en la filosofia d’un autor pot rebre-la. El professor Xavier Ibáñez recordava, en una fantàstica sessió al màster del professor de filosofia de la meva promoció, que explicar un autor sempre és caricaturitzar-lo. Potser a partir de moltes caricatures farem veure l’autor més real que s’hi amaga.
Per saber-ne més
Pots cercar més entrades sobre el Col·loqui filosòfic al blog d’Escola de filosofia. També et recomenem la lectura de les instruccions per aplicar-lo a l’aula de Nicole Grataloup (responsable del «Secteur Philo» del GFEN) traduïdes pel professor Roger Fusté, que hem esmentat i citat a l’article:
Deixa un comentari