A l’Àsia oriental, la filosofia s’ha desenvolupat en estret diàleg amb la política, l’ètica i la naturalesa de l’harmonia social. Confuci va establir un pensament centrat en les relacions humanes, el respecte als rituals i la recerca de la virtut, que després autors com Menci o Xunzi van reinterpretar. Paral·lelament, Laozi i Zhuangzi van fundar el taoisme, una tradició que defensa viure d’acord amb el Dao (el camí) i abandonar les imposicions artificials de la societat per fluir amb la naturalesa. Al Japó, el budisme zen, impulsat per figures com Dōgen, va fusionar la meditació amb una filosofia de la presència i la senzillesa. Aquestes tradicions han generat reflexions profundes sobre la interdependència, la impermanència i la cerca de l’harmonia, influenciant no només la filosofia sinó també l’art, la política i la vida quotidiana d’aquestes cultures.