La filosofia de l’Àsia meridional té una tradició mil·lenària que s’estén des dels Vedes fins als grans sistemes escolàstics de l’hinduisme, el budisme i el jainisme. Els Upanishads exploren la naturalesa de l’ànima i la realitat última (Brahman), mentre que els sistemes filosòfics hindús com el Vedanta, el Sankhya o el Nyaya desenvolupen profundes reflexions sobre la metafísica, l’epistemologia i l’ètica. Buda Gautama va fundar el budisme, una tradició que analitza el patiment humà i proposa l’alliberament a través del camí de les Quatre Nobles Veritats i l’òctuple sender. Autors com Nāgārdžuna o Śāntideva van refinar aquests ensenyaments amb teories com la vacuïtat i la compassió universal. Alhora, els filòsofs jainistes com Mahāvīra van defensar conceptes com l’ahimsa (no-violència) i l’anekantavada (la multiplicitat de perspectives), oferint una visió pluralista del coneixement i la realitat.