Adaptat del treball Filosofia visual a l’institut: L’assoliment de competències interpersonals en l’àmbit de cultura i valors
que va merèixer el 40è premi de Filosofia Arnau de Vilanova
Philosophy for Children (abreujat com a P4C) —o Filosofia per a nens i nenes, en la traducció més literal del català— és un programa que consisteix a evidenciar que els nens i les nenes des de la tendra edat dels tres anys, moment en què podem parlar, ja reflexionen sobre temes filosòfics com ara: la veritat, la perfecció, la justícia, el lliure albir i el determinisme, per citar-ne alguns.
A Catalunya, aquest projecte també es coneix amb el nom de Filosofia 3/18, per la proposta que ha elaborat el grup d’Innovació i Recerca en l’Ensenyament de la Filosofia (GrupIREF) a partir del llegat de Matthew Lipman i els seus col·laboradors.
Qui va ser Matthew Lipman?
Matthew Lipman (Nova Jersey, 1923-2010) va ser un lògic, educador i professor universitari nord-americà preocupat durant la convulsa època social dels seixanta per la manca de pensament crític, de creació de qüestions filosòfiques i de judicis raonables que presentaven els seus alumnes universitaris. Es va inspirar, per desenvolupar el seu programa, en l’obra del pragmatista també nord-americà John Dewey. També, en la capacitat que tenim els humans d’admirar-nos i ser curiosos, com ens diu Aristòtil a la Metafísica, com a motor per ensenyar a pensar. L’objectiu de Lipman sempre ha estat permetre que l’alumnat —ja des de la llar d’infants— desenvolupi habilitats cognitives, atès que Lipman considerava, en la línia d’Epicur, que «la filosofia arriba a massa pocs i, fins i tot a aquests a qui arriba, sovint ho fa massa tard».
El currículum de Philosophy for Children
P4C es tracta del programa que Matthew Lipman va començar a gestar el 1969, amb la publicació de la seva primera novel·la filosòfica per a joves d’onze i dotze anys, Harry Stotelmeier’s Discovery —La descoberta d’Aristòtil Mas, en l’adaptació al català de Josep-Maria Terricabras—, i que es va emmarcar en l’Institute for the Advancement of Philosophy for Children (IAPC) creat, conjuntament a Ann Margaret Sharp, l’any 1974.
La proposta educativa de P4C inclou un currículum que es va elaborar entre 1974 i 1980 pel mateix Lipman i la seva col·laboradora a l’IACP, Sharp. Format per novel·les filosòfiques per a nens i nenes i joves —com la que ja hem esmentat— i els seus respectius manuals del professorat.
La metodologia de Philosophy for Children
Aquest programa també té com a objectiu la creació a l’aula d’una comunitat de recerca per part de l’alumnat, en la qual els seus membres deliberin sobre qüestions filosòfiques de manera respectuosa, crítica i creativa, que són les tres dimensions de la capacitat de pensar, segons Lipman.
La comunitat de recerca és el que permet l’aplicació de la metodologia de P4C també és filosòfica, que es tracta del diàleg i la reflexió. Metodologia que s’inicia al segle V a.C. amb Sòcrates, una figura que s’abstenia d’imposar-nos els resultats de la seva pròpia recerca intel·lectual però que sí que volia incitar la gent a deliberar mitjançant la conversa. I és que la conversa és, segons Martin Buber, «l’avantsala del diàleg filosòfic».
Així doncs, el programa P4C utilitza també una metodologia, la del diàleg filosòfic, que és des dels seus orígens pràcticament pròpia de la nostra disciplina i que permet dur-nos vers la reflexió filosòfica, tal com els diàlegs de Plató constaten. La raó és que la filosofia és, per a Lipman, «tant ensenyar com aprendre».
Bibliografia
- De Puig, I. (2012). Fer filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Gómez Pérez, M. (2016). «Introducción». Matthew Lipman. El lugar del pensamiento en la educación (9-12). Barcelona: Octaedro editorial.
- Lipman, M., Sharp. A.M i Oscanyan, F.S. (1991). Filosofia a l’escola. Vic: Eumo editorial.
- Nomen, J. (2016). El nen filòsof. Barcelona: Arpa editors.
Deixa un comentari