Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878 – Cuernavaca, Mèxic, 1943) va ser un destacat filòsof, professor i polític català. Es va llicenciar simultàniament en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. El 1911, es va doctorar amb la tesi Ensayo de una teoría psicológica del juicio. Va exercir com a catedràtic de Lògica a la Universitat de Santiago de Compostel·la i, el 1913, va obtenir la càtedra d’Història de la Filosofia a la Universitat de Barcelona, on també va impartir Metafísica i Història de la Cultura.

Durant la Segona República, Serra Húnter va tenir un paper rellevant en l’àmbit acadèmic i polític. El maig de 1931, va ser nomenat degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona i, poc després, rector de la Universitat de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 1933. Sota el seu mandat, es va aconseguir l’autonomia universitària i es van instaurar estudis universitaris per a obrers. A més, va ser diputat al Parlament de Catalunya i regidor de Cultura per Barcelona. Amb la derrota republicana en la Guerra Civil Espanyola, es va exiliar primer a França i, posteriorment, a Mèxic, on va ser membre del Consell Nacional de Catalunya fins a la seva mort el 1943.

Pel que fa a la seva producció intel·lectual, Serra Húnter va contribuir significativament a la filosofia catalana. Algunes de les seves obres més destacades inclouen:

  • Filosofía y cultura (1930-1932), una reflexió sobre la relació entre el pensament filosòfic i el desenvolupament cultural, abordant la influència de la filosofia en la societat.
  • Figures i perspectives de la història del pensament (1935), una síntesi del seu enfocament historiogràfic, en què analitza diferents corrents i figures de la història de la filosofia.
  • Meditaciones sobre el problema de España (1943), una reflexió sobre la situació política i cultural d’Espanya, aportant una anàlisi profunda des de la perspectiva filosòfica.

Obra

Per saber-ne més:

Autors relacionats:

Temes relacionats:

  • Metafísica
  • Cultura