Introducció

La qüestió de l’interès de Plató em sembla crucial. Cada cop que recomano la lectura d’alguna obra platònica sorgeix la pregunta formulada de diferents maneres: «Què ens ensenya, Plató?», «quin interès té, avui dia, Plató?», o «per què hem de llegir Plató?». Quan jo mateix era estudiant, tant al batxillerat com a la universitat, vaig meditar molt aquesta qüestió. Em costava entendre la fascinació que produïa Plató a molts lectors. També cal dir que en aquella època la meva concepció de Plató no era gran cosa més que explicacions que la història de la filosofia havia recollit en els manuals que m’arribaven: que si el món de les idees, que si no només l’existència de l’ànima sinó també la seva immortalitat. ¿Quin interès tenen aquestes explicacions metafísiques de Plató? Si pensem que Plató només ofereix teories tancades que cal aprendre, és fàcil no trobar-hi l’interès.

El professor Mauro Bonazzi proposa una altra manera d’apropar-nos a Plató: llegir-lo directament, en comptes de quedar-nos amb el que diuen els manuals. És una tasca molt més complexa perquè accedir a Plató mitjançant la seva obra demana paciència i acceptar que com a lectors ens podem arribar a sentir-se perduts, perquè els seus diàlegs tenen components aporètics. També exigeix intentar comprendre quin és l’experiment mental que realitza Plató. Si us hi decidiu endinsar, podreu veure que en Plató no només hi ha un conjunt de doctrines tancades, sinó que ens també una invitació a pensar. De fet, amb els diàlegs de Plató ens passa més que amb qualsevol altre autor, que cada cop que intentem resumir-lo, el simplifiquem en excés. Per això, sempre procuro transmetre als meus alumnes que cerquin Plató en els seus diàlegs. Només així podran gaudir de la seva filosofia i entendre què significa realment fer filosofia per a Plató.

Àlex Agustí-Polis

Per què és interessant Plató?

Mauro Bonnazzi

Mauro Bonazzi (Milà, 1973), hel·lenista i filòsof va respondre quins eren els ensenyaments principals que ens havia llegat Plató amb dos exemples molt rellevants extrets d’El convit i de La República. El més destacable de la resposta, però, va ser la concepció i la manera d’accedir a Plató que va mostrar-nos.

Plató és, sens dubte, un dels filòsofs més importants; no només del món antic, sinó en un sentit absolut. Alfred North Whitehead, un pensador anglès, va dir una vegada que la filosofia, tota la filosofia, la història de la filosofia des del principi fins avui, no és res més que una sèrie de notes al peu dels textos de Plató. Perquè, en realitat, la filosofia és un etern retorn a Plató per intentar entendre què va fer.

Amb Plató caldria fer una altra cosa, caldria llegir Plató.

El problema és entendre per què Plató és tan important. En certa manera és sorprenent que Plató estigui encara tan d’actualitat, que continuï al centre de tots els debats, que continuï havent-hi filòsofs que creguin que el deure de la filosofia és enfrontar-se a un filòsof que va viure fa 2500 anys. Per què continuem parlant de Plató? Vosaltres el coneixeu, l’heu estudiat.

I és sorprenent, perquè les tesis de Plató, les teories filosòfiques de Plató, semblen absurdes, sincerament. ¿Hem de continuar pensant, avui dia, que l’ànima és independent del cos, que l’ànima és immortal, que l’ànima es reencarna? Gràcies a la ciència ja hem vist que aquestes teories no són rellevants. Com tampoc ho és la seva famosa teoria de les idees.

Fa 2500 anys que intentem entendre el que volia dir Plató. I és possible que ningú ho hagi entès encara. Per tant, des de cert punt de vista, Plató és un filòsof misteriós. Sembla un filòsof del passat que no té pràcticament res a dir. Perquè així és com estudiem Plató en els manuals. Agafem Plató i en recitem les teories: la teoria de les idees, la teoria de l’ànima i, la teoria del filòsof rei.

Plató es troba en algun lloc i ens està esperant.

En realitat, amb Plató caldria fer una altra cosa, caldria llegir Plató, caldria intentar mirar Plató. Perquè ell és allà, als seus textos. I és un repte complicat, perquè Plató hi és, però no hi és. És l’únic autor que no és present als seus textos en primera persona. És un detall que, molt sovint, no es té en compte, però que és importantíssim. Tots els altres filòsofs escriuen llibres per expressar el pensament. Plató va escriure diàlegs en què ell mateix no apareix mai. En tots els diàlegs apareix només una vegada per dir que ell no hi era, perquè estava malalt. És una absència total. On és Plató? On troba Plató en els seus diàlegs? Es troba en algun lloc, però cal trobar-lo.

Si comencem a llegir els seus diàlegs amb atenció, sense centrar-nos, de nou, en les doctrines i les idees, sinó en els problemes i els reptes que ens planteja, Plató esdevé interessant. Esdevé interessant perquè es converteix en una persecució, en un esforç per entendre. Plató es troba en algun lloc i ens està esperant.

Mauro Bonazzi

Adaptació de l’entrevista Saviesa antiga per a temps moderns, que podem visionar a sota: